Els cent llenguatges dels infants

A continuació us deixem un poema de Loris Malaguzzi, pedagog de la corrent educativa italiana de Reggio Emilia. Va iniciar-se com a mestre al 1945 quan es va unir a un projecte autogestionat d’un grup de gent d’origen camperol i treballador que, en un petit poble rural prop de Reggio Emilia, va decidir construir i portar a terme una escola d’infantil per a nenes i nens.

Aquesta escola va ser financiada amb la venta d’un tanc alemany, nou cavalls i dos camions militars. Ell mateix explica que aquella, va ser la primera victòria de les dones després de la guerra, ja que va ser una decisió impulsada per elles.

Ens encanta perquè ens recorda la puresa i la diversitat de la infinitat de maneres que tenen els infants de viure i expressar-se.

Els cent llenguatges dels infants

«L’infant
és fet de cent.
L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d’escoltar
de sorprendre’s d’estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
per inventar
cent mons
per somiar.

L’infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li’n roben noranta-nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li’n roben noranta-nou.

Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van plegades.

Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L’infant diu:
però el cent existeix.»